dilluns, 12 d’abril del 2010
dilluns, 15 de març del 2010
Un lector desconcertado sobre la nevada
IU HORNO
IU HORNO Un lector desconcertado
Un amigo que llamaremos Quim envió-me ayer el siguiente correo: "¿No es un poco pesado todo esto de la nevada? Tanta información a los medios, con momentos de histerismo, tantas opiniones y tantas horas en la carretera. Ah, y sobre todo: no queremos una comisión de investigación, por favor! Estamos hartos del famoso incendio, que nos dejen tranquilos. Hemos soportado la sequía, la crisis inexistente, la corrupción, en Millet, en Garzón en Pretoria, etc. ¿Qué podemos hacer para ser más positivos y por no remover más la mierda. Porque al final nos acostumbraremos y ya no sentiremos ni el olor.
IU HORNO Un lector desconcertado
Un amigo que llamaremos Quim envió-me ayer el siguiente correo: "¿No es un poco pesado todo esto de la nevada? Tanta información a los medios, con momentos de histerismo, tantas opiniones y tantas horas en la carretera. Ah, y sobre todo: no queremos una comisión de investigación, por favor! Estamos hartos del famoso incendio, que nos dejen tranquilos. Hemos soportado la sequía, la crisis inexistente, la corrupción, en Millet, en Garzón en Pretoria, etc. ¿Qué podemos hacer para ser más positivos y por no remover más la mierda. Porque al final nos acostumbraremos y ya no sentiremos ni el olor.
"Tinc la menopausa però segueixo parint novel·les"
"M'angoixen les formes en què pugui presentar-se la mort, però no la mort en si mateixa. La idea de desaparèixer sense assabentar-me'n no em fa cap mena de por". M'ho va dir Miguel Delibes el maig del 1995, tres anys abans que fos operat d'un càncer de còlon (una malaltia que, segons ell, el va matar com a escriptor) i quinze anys abans que la seva mort deixés de ser una hipòtesi i omplís d'articles necrològics les pàgines de cultura dels diaris. "Estic jubilat de tot menys d'escriure. Per mania, continuo fent anar la ploma. M'ha arribat la menopausa però segueixo parint novel·les. No em preguntis com, però és així. Per sort, mantinc la ment clara", em deia l'autor en aquella entrevista.
"M'angoixen les formes en què pugui presentar-se la mort, però no la mort en si mateixa. La idea de desaparèixer sense assabentar-me'n no em fa cap mena de por". M'ho va dir Miguel Delibes el maig del 1995, tres anys abans que fos operat d'un càncer de còlon (una malaltia que, segons ell, el va matar com a escriptor) i quinze anys abans que la seva mort deixés de ser una hipòtesi i omplís d'articles necrològics les pàgines de cultura dels diaris. "Estic jubilat de tot menys d'escriure. Per mania, continuo fent anar la ploma. M'ha arribat la menopausa però segueixo parint novel·les. No em preguntis com, però és així. Per sort, mantinc la ment clara", em deia l'autor en aquella entrevista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
